Educació

Un ordre de producció L'ordre de desenvolupament de la producció Una bossa de te impresa a mida s'ha de definir en funció del format i la funcionalitat finals de l'envàs: es defineix el format i la funcionalitat del farcit, s'obté la línia de matriu de producció, es construeix el disseny gràfic sobre aquesta línia de matriu, es tria una ruta d'impressió, s'aprova el color i els efectes especials, i es llança una versió controlada a la producció. La planificació dels gràfics abans de fixar l'estructura de la bossa genera reelaboracions addicionals innecessàries.

Les instruccions del proveïdor han d'indicar el tipus de te, el pes de farciment, la mida de la bossa, els segells, els reforços, la cremallera, l'aptitud a l'esquinçament, l'orientació del material, el recompte de les il·lustracions, el nombre d'il·lustracions en una sola peça, l'acabat, l'àrea de codificació i la destinació. Això transforma un disseny visual en una especificació fabricable.

Una bossa de fons pla, una bossa amb reforç lateral i una bossa plana no tenen la mateixa superfície visual que una bossa vertical. Se sap que els segells, els reforços i els plecs modifiquen tot allò que és visible quan la bossa està buida, plena, dreta o subjectada. La col·locació de la cremallera i l'osca d'esquinçament també varia l'espai on es pot utilitzar una part superior.

El dieline no és només un quadre de retall. Revela els límits dels panells, segells, cares, àrees i tints de registre, que poden quedar ocults o deformats. Pregunteu sobre les referències estructurals i les línies que no s'han d'imprimir. Fins i tot on el programa de disseny ho permeti, no poseu escriptura crítica a les vores.

Enganxeu el nom del producte més important, i el diferenciador, al panell que mira cap al comprador. Apliqueu els panells laterals i posteriors per donar suport a la informació, però assegureu-vos que la bossa s'insereixi comprovant com encaixa després d'omplir-la. Un panell posterior que sembla ben visible a la pantalla pot tornar-se prim quan un paquet està tancat amb segells laterals i reforços.

Transmeteu fitxers font estructurats i no només una vista prèvia aplanada. Colors de processament individuals, tinta blanca, metall o làmina, vernís, tàctil, referència de tall segons la descripció del fitxer del vostre proveïdor. Convertiu o empaqueteu fonts i emmagatzemeu les imatges associades amb una resolució efectiva adequada.

Les rutes d'impressió digital i convencional permeten suportar qualsevol nombre de variacions en la mida de la comanda, la freqüència de repetició, l'alteració de les il·lustracions, el control del color, el substrat i els efectes especials. No heu de reduir la decisió entre tirades curtes i llargues. Pregunteu sobre la capacitat de la ruta de blanc opac, tipus de lletra fina, gradients, colors de marca, detalls fotogràfics i comandes repetides sobre l'elecció de la pel·lícula.

Quan diverses varietats de te tinguin un sistema de disseny comú, cal mostrar tot l'assortiment en fer el pressupost. A partir d'això, l'impressor podrà detallar si es poden compartir elements comuns, com ara estacions de color o elements de configuració. Mantingueu aquesta definició en l'àmbit comercial; no ho doneu per fet en funció d'obres d'art d'aspecte similar.

Depèn del substrat, la capa blanca, la textura de la superfície i la llum de visualització. L'aspecte kraft es pot utilitzar per escalfar la paleta; la pel·lícula metal·litzada es pot utilitzar per il·luminar o enfosquir zones específiques, les superfícies mats i suaus al tacte poden fer que el contrast aparent sigui menys evident. No tot això es pot capturar amb un monitor d'ordinador.

Un PDF és la confirmació del disseny més la còpia, però no el color ni el comportament de la bossa. Per representar el material i l'acabat, es pot utilitzar una mostra plana impresa, però no el procés de conversió en si. Un prototip fet representa la mida i el tacte, mentre que una mostra destinada a la producció presenta dades més convincents sobre com serà i funcionarà realment. Establiu què s'espera que promocioni cada espectacle.

La línia de matriu alliberada, els fitxers d'art, la referència renderitzada, la referència de color i acabat, l'especificació de construcció, així com la revisió de mostra i la llista de desviacions acceptades (si escau), s'han d'incloure al paquet d'aprovació final. L'aprovació de missatges dispersos és difícil de duplicar.

Les comandes repetibles només esdevenen repetibles quan el proveïdor pot determinar la construcció, el disseny gràfic i el color objectiu, l'acabat i la mostra aprovats. Quan s'hagi de fer una còpia del producte, deseu-la donant-li un nom nou que no sobreescrigui la còpia antiga. En cas de substitució del substrat o de la ruta d'impressió, determineu quines aprovacions visuals i funcionals s'han de refer.

Sol·licitar al proveïdor que identifiqui les referències de configuració o eines conservades, les directrius d'emmagatzematge de les il·lustracions i el procediment per a una verificació repetida. La marca ha de mantenir el seu propi arxiu mestre, inclosos els fitxers finals i les dates d'aprovació.

Abans de l'alliberament, examineu la manera com s'afegirà la informació variable de producció. Els codis de lot, la data de consum preferent i la marca de traçabilitat requereixen una superfície que sigui operativa però silenciosa i llisa, que accepti el procés de codificació previst. No mantingueu aquesta zona a prop de plecs, vernissos pesats, finestres i pintures fosques fins que s'hagi provat el sistema de codificació. L'àrea s'ha de deixar en blanc al costat de la il·lustració sense imprimir cap data de mostra que pugui ser confusa com a dada final.

La persona que fa la consulta hauria de ser l'omplidor o el co-envasador, a qui se li hauria de demanar que confirmi l'orientació del codi a la línia real. Un lloc visualment convenient pot tenir el costat oposat durant la producció o simplement pot estar enterrat quan s'afegeix la bossa a un cartró.